El disseny gràfic de Bikini

Fotografia: Irina Jamois

El disseny gràfic és una tasca molt important dins d'una discoteca ja que és el mitjà  per on informen i s'anuncien al públic. L'encarregat d'aquesta funció és en Jordi Garcia; va estudiar disseny gràfic  i porta vuit anys treballant pel grup. Va decidir dedicar-se a aquesta feina perquè el seu germà ho feia. Al principi només s'encarregava de Pacha tardes i Privée, però va anar progressant i actualment  dissenya per a Nick Havanna, Sala Bikini, Sutton i el restaurant Alegra Barcelona. 

Disposa d'un horari flexible i sol tenir una setmana d'antelació per a fer els flyers, tot i que a vegades, ha hagut de fer la feina en només una hora. El director de relacions públiques li diu la festa i li explica la idea. En Jordi  busca les fotografies a un banc d'imatges o al Google i utilitza les que no es poden relacionar amb altres esdeveniments. Quan el té fet, envia la proposta per correu i el director li diu els canvis que s'han de realitzar. Treballa sol i crea tots els logotips de les sessions (Bikini Fraternity, Pop That Party,etc.), els pòsters i les entrades pels concerts. Abans de començar-los a fer li diuen la mida que tindran, depenent de si són per posar-los al carrer o a les xarxes socials.

Fotografia: Irina Jamois

Per ell el flyer més complicat és el de Cap d'Any o Nadal, ja que és una festa sense un motiu concret i n'ha de fer un de diferent per a cada local. Un que també li va costar va ser la inauguració de Sutton  ja que per culpa de les obres va haver de crear tres diferents. A vegades utilitza el mateix flyer per altres discoteques, canviant-lo una mica perquè no es relacioni. El més fàcil és el dels concerts o personatges famosos, ja que envien la imatge i el logotip que ha d'aparèixer i en Jordi només ha de posar la data i poc més. Un cop acabat, envien el definitiu a l'empresa contractant perquè l'autoritzi i així poder distribuir-lo.
 

Fa set o vuit anys, els flyers  eren il·lustrats, com els dibuixos de Jordi Labanda, i s'imprimien uns 10.000 cada setmana. Ara tots són digitals i es difonen a través de les xarxes socials. Per fer el nou logotip de Bikini només van modernitzar l'antic, tot i que van fer varies propostes, els directius volien mantenir el que ja tenien per no perdre la identitat de la sala. 

 Exemple de flyer per a la festa de dimecres. Fotografia: Irina Jamois

Logotip de Bikini antic.  

Logotip de Biki actual.

Juanma Bastida, el DJ de Bikini Barcelona

Fotografia: Irina Jamois

Juanma Bastida va néixer al 1986 a Mataró, fa vuit anys que es dedica professionalment a ser discjòquei i dos que ho fa per Bikini. Es defineix com un DJ divertit que busca cançons que transmetin. Quan tenia 16 anys era relacions públiques d'una discoteca de la seva ciutat natal, i es fixava molt en la cabina perquè era un lloc molt alegre que tenia el poder de moure a molta gent. Als divuit anys va començar a punxar per batejos, comunions i casaments. El primer cop que va fer de DJ va ser a una discoteca petita de Malgrat de Mar i poc a poc va anar progressant. Ha treballat a molts locals nocturns, com per exemple Carpa Barcelona, Chic Sant Cugat i Paladium Sabadell. 

La Sala Bikini el va escollir per l'estil de música que feia, que sol ser patxanga, latino, dance i house. La discoteca li marca uns límits però no l'obliga a posar unes cançons concretes. Està molt content de treballar per la sala ja que hi ha un ambient familiar, és una de les més importants de Barcelona i posa la música que realment li agrada. Dijous està sol a la cabina i l'estil és house i dance comercial, divendres és patxanga i està amb el DJ Sinatra. A la 1:30h posen les noves cançons per veure com reacciona la gent, i depenent de la resposta del públic les van incorporant a les festes.

Fotografia: Irina Jamois

Per ell un DJ és una peça molt important dins d'una discoteca, és qui porta la batuta i el ritme. Ha d'estar molt concentrat al mateix temps que ha de mirar a la pista per veure si a la gent li agrada la cançó, per aquest motiu treballa sota molta pressió. Hi ha molta feina darrere d'aquesta professió: moltes hores per escollir la música, escoltar les novetats i saber veure quines cançons tindran èxit. El material imprescindible per un discjòquei són els auriculars, un parell de memòries USB amb tota la música i l'equip, aquest últim proporcionat per Bikini. Abans havia de portar tots els CDs en maletes i afirma que era molt menys pràctic que ara.

Com a afició fa la seva pròpia música. Aquest estiu va fer una cançó anomenada Me enamoré juntament amb el cantant Dani Mata, a través del famós segell discogràfic Blanco & Negro music. Va ser tot un èxit i va aparèixer als discs de l'Hormiguero i del Caribe Mix 2013. En un futur li agradaria fer un tema d'un estil més dance o house europeu.

Equip i auriculars del Juanma Bastida.
Fotografia: Irina Jamois

 

Juanma Bastida durant una sessió a Bikini Barcelona.
Fotografia: Irina Jamois

Comparsa Group: "En lloc de fer performance, fem deformance"

Fotografia: Irina Jamois

L'animació de la Sala Bikini va a càrrec de Comparsa Group, una companyia formada per tres nois. Actuen els dissabtes a la nit, encara que també ho fan alguns divendres. Tenen moltísima llibertat per part de la discoteca, els deixen disfressar-se del que volen, excepte quan la festa té una temàtica concreta. Per ells la pitjor vestimenta va ser la de Geisha.

Fa una dècada, dos nois van fundar la companyia, quan eren relacions públiques de la discoteca Línia 625. Passat uns anys els van fitxar per NT7 i més tard per K-che, en aquell moment el grup estava format per vint persones. Fa un any els van contractar a Bikini, quan el número d'integrants havia descendit a quatre.

Fotografia: Irina Jamois

Els membres del grup actual ja es coneixien abans de formar-lo. No estan tancats a possibles incorporacions a la banda, tot i que solen ser nois els que volen participar en les seves actuacions. Ell mateixos diuen que per entrar-hi s'ha de tenir humor, saber fer playback, tenir capacitats interpretatives i sobretot no tenir sentit de la vergonya. Es defineixen d'aquesta manera tant original: "En lloc de fer performance, fem deformance". 

Per organitzar i preparar un espectacle no disposen de molt temps, ja que tenen feines "serioses" durant la setmana, i això fa que les seves actuacions es caracteritzin per ser força improvisades. La sala sol posar-se en contacte amb ells dimecres i dijous pensen el que faran. Divendres és quan van a comprar les disfresses i l'endemà ja és el dia que han d'anar a Bikini a actuar.

Aquest vídeo està cedit pels membres del grup i mostra la seva representació fent d'AC/DC.

Fotografies cedides per Comparsa Group de diverses actuacions:

 

 

Jose Muñoz, coordinador de la Sala Bikini

Fotografia: Irina Jamois

Jose Muñoz va néixer l'any 1991 a l'Hospitalet de Llobregat. Està estudiant educació musical a la Universitat de Barcelona i anteriorment va cursar un grau superior de marketing i relacions públiques. Després d'haver realitzat diverses feines, com repartidor de diaris o operador telefònic, va decidir dedicar-se al món de la nit. Actualment treballa com a coordinador i cap de relacions públiques a la Sala Bikini i aquest estius va ser el substitut del director de la Carpa Barcelona.

 Va decidir treballar en aquest sector per a guanyar diners i no perdre moltes hores fent-ho. Porta quasi bé tres anys en aquesta empresa i dos a la Sala Bikini. El que més li agrada de la seva feina és el que gaudeix treballant i té la sensació que el paguen per sortir de festa. L'únic punt negatiu que ressalta és el canvi d'horari, ja que està obligat a anar cada nit a la discoteca. 

 La seva feina com a coordinador consisteix en pensar les festes que es faran, escollir al personal, orientar als relacions públiques, ajudar als dissenyadors a fer les samarretes i els follets publicitaris i també en reunir-se amb els seus caps per parlar sobre les tendències festives a Barcelona.

Fotografia amb unes relacions públiques a la Carpa Barcelona.
Fotografia: Irina Jamois

 

Fotografia amb un relacions públiques a la Sala Bikini.

La seguretat de Bikini

 

Fotografia: Irina Jamois

L'empresa que s'encarrega de la seguretat de Bikini es diu Nightman Grew S.L.U. No només treballen a locals nocturns, sinó que també ho fan a grans hotels o botigues, com Giorgio Armani, l'Hotel Princesa Sofia o l'IceBarcelona. 

Abans els porters eren més violents i a la mínima pegaven a qualsevol persona que no es comportés. Ara són més calmats i seriosos, no poden ser agressius ja que la llei és més dura que fa uns anys. Dins de la sala també hi ha un vigilant de seguretat, el qual porta una porra i un grilló i aquest si que té l'autoritat per utilitzar-los.

Quan hi ha una baralla només poden reduir els agressors, no porten cap mena d'armes cosa que dificulta la tasca. El procediment que segueixen quan passa és el següent: primer de tot es separen els atacants. Tot seguit se'ls pregunta que ha succeït i se'ls treu fora. En el cas que es vulgui posar una denúncia, truquen a la policia i aquests s'encarreguen de tot.

Poden realitzar diverses tasques: controladors d'accés, són aquells que controlen el DNI i les bosses, vigilants de la taquilla, controlant que tothom pagui, o de sala. També s'encarreguen d'acompanyar als famosos que venen a Bikini, en aquests casos amplien el personal.

Fotos de la seguretat de Bikini

Barrera de seguretat a la porta de la sala.
Fotografia: Irina Jamois

Oliver, l'encarregat de la seguretat.
Fotografia: Irina Jamois

Gran èxit de la festa de Halloween

Fotografia: Irina Jamois

  

Per segon any consecutiu la festa de Halloween ha estat tot un èxit. Amb diferents decorats respecte l'any passat i un túnel del terror només entrar, la Sala Bikini va aconseguir arribar a l'aforament complet. L'ambientació va ser feta per la mateixa empresa de la temporada passada, que és l'encarregada d'adornar totes les festes.

Els convidats que van contractar van ser els actors de l'Hotel Kruguer, els mateixos que van actuar fa un any. Els caps de relacions públiques van pensar en aquests professionals, ja que la gent els coneix gràcies a l'atracció del Tibidabo on diàriament respresenten personatges terrorífics.

Durant la nit hi va haver moltes sorpreses pels assistents. Es va realitzar un concurs de disfresses, un túnel del terror, es van llençar regals al públic, es va dur a terme una performance de ball, els cambrers llençaven alcohol amb pistoles, es van fer diversos jocs i fins i tot van crear un xarrup especial per a l'ocasió, el xarrup terrorífic, de sabor dolç i amb un toc de regalèssia. Tot i aquests moments divertits, l'instant més especial va ser quan es va produir una apagada a la sala i els cambrers es van pujar a les barres per fer una coreografia amb bengales.

Actrius aterridores. Fotografia: Irina Jamois

Actors del túnel del terror. Fotografia: Irina Jamois

Una de les decoracions del túnel. Fotografia: Irina Jamois